L’esclat cultural de Girona

Després de la setantena edició de Temps de Flors, Girona comença a recuperar el batec habitual. Tanmateix, pels carrers encara ressona la voluntat de simbolisme, l’eco d’un ornament efímer, d’un color viu per moments que encatifava racons i engalanava la ciutat sencera. Han estat dues setmanes de bloom.

Temps de Flors ha crescut fins a convertir-se en un dels esdeveniments més emblemàtics del calendari gironí (calendari gironí alternatiu: fugir de Girona quan hi ha temps de flors). En aquesta edició de 2025, s’han pogut visitar 146 mostres florals repartides en 114 espais, amb un horari ampliat fins a la mitjanit els dissabtes. Les escales de la catedral, ornamentades amb hortènsies blanques en una intervenció de l’Associació Amics de les Flors, han estat un dels punts àlgids, literalment i figuradament, d’un festival que ha celebrat set dècades de transformació ciutadana.

Girona és bonica perquè no floreix només per ser mirada, sinó perquè sap mirar els altres, i jo em quedaria amb aquesta postal. La de l’expansió cap a l’accessibilitat i la cura davant la consciència de l’adveniment massiu: s’ha habilitat un Espai Calma per a persones neurodivergents; s’han adaptat les rutes per a persones amb mobilitat reduïda i s’han distribuït les instal·la­cions amb voluntat d’esponjar el Barri Vell, obrint nous espais com la Casa Sabater o les façanes de la Farinera Teixidor i de l’Estació Espai Jove. En paraules d’una veïna del Barri Vell recollides per Pedres de Girona, “aquesta setmana no sortim només a mirar flors, sortim a mirar-nos com a ciutat”.

La pluja, esperada amb neguit durant els primers dies, ha tingut el detall de respectar els muntatges. Però potser aquesta tensió climàtica també simbolitza el fràgil equilibri entre l’ordre natural i la construcció artística, entre l’efímer i allò que queda. Perquè quan les flors es marceixen, el que roman és el gest. La dedicació de milers de mans que any rere any construeixen un relat comú, on l’art i la comunitat s’abracen.

Recordant les flors de la setmana ada i les flors que han de venir, és fàcil pensar que la cultura, com les estacions, és un cicle constant de creació i renovació. A la postal que avui us escric des de Girona, la primavera no mor encara: canvia de forma. Del 30 de maig a l’1 de juny, la ciutat acollirà Inund’ART, una mostra d’art contemporani que, com les flors, ocuparà espais urbans amb propostes immersives i col·laboratives. Instal·lacions, recorreguts sensitius, accions participatives: tot al servei de l’art com a eina de transformació.

El pas de Temps de Flors a Inund’ART no és casual, sinó revelador. Com escrivia Marguerite Yourcenar, “el que fa que una obra visqui no és la seva permanència, sinó la seva capacitat de renéixer”. Com el vent que espolsa els pètals, Girona, un cop desfeta la garlanda, es deixa habitar per altres formes de bellesa. I és en aquest relleu fecund, on l’una cosa dona pas a l’altra, que l’art torna a germinar.